Tot és destí. Ara bé, qui accepta el destí no és preocupa de la longevitat ni de la mort prematura. Per qui accepta les lleis de la natura ja no existeix ni la veritat ni l’error. Per qui es refia del seu cor ja no existeix ni el que és advers ni el que és favorable. Per qui confia en la naturalesa ja no existeix ni la seguretat ni el perill.

—Lie Zi: Llibre de la perfecta vacuïtat