Càncer i ozó

Dr. Miquel Masgrau

El càncer és una malaltia que no tant sols tot té sovint un desenllaç fatal, sinó que els efectes secundaris dels tractaments que s’apliquen correntment són gairebé tant temuts com la mateixa malaltia. És per això que molts malalts sospesen la possibilitat de superar-la sense recórrer a aquests tractaments, com ens explica Bignia Kuoni en el seu llibre, A despecho. Tanmateix, és una opció molt agosarada, ja que si bé hi ha qui se n’ha sortit, també em consta que molts dels que ho proven no ho aconsegueixen. Val a dir que, com tots sabem, la quimio i la radioteràpia, que resolen molts casos, tampoc són un camí gens segur; depèn molt de les circumstàncies de cada malalt.

Els metges, els oncòlegs, no solen ser pròdigs en explicacions, però són sincers quan se’ls pregunta. Per això, és convenient deixar de banda pors i angoixes, demanar-los per les probabilitats de superació en el tipus de tumor que es pateix -que normalment estan definides pels estudis estadístics- amb els tractaments de què disposen, i prendre una decisió.

Dels tractaments alternatius, no n’hi ha cap que hagi demostrat un alt nivell d’eficàcia a l’hora de combatre per ell mateix la malaltia. Sí que n’hi ha, però, que són molt útils com a complement, tant per vitalitzar els teixits afectats com per neutralitzar o minimitzar els efectes secundaris dels tractaments oficials.

D’entre tots ells, destaca l’utilització de l’ozó medicinal, l’efectivitat del qual és coherent amb la concepció de l’hipòxia en la gènesi del càncer, tal com s’explica a l’article El punt de vista de la biologia.

Com a testimoni de l’efectivitat de la teràpia d’ozó, hem seleccionat dos fragments que recullen experiències en aquest àmbit. El primer, de Nathaniel Altman, descriu el treball dels pioners, que varen promoure l’utilització d’una teràpia que avui apliquen milers de terapeutes en clíniques d’arreu del món. El segon, de Paula Horan, explica la seva experiència a la India,on són limitats els recursos per accedir als tractaments convencionals. Malauradament, no hi ha cap tractament que pugui reivindicar la curació del càncer. Per això, convé sumar tots els esforços a fi de que, sigui quin sigui el pronòstic, el malalt es situï al costat bo de les estadístiques.