L´oxigen activat
Informació general
DR. MIQUEL MASGRAU BARTIS
Introducció
L’oxigen es el motor de la vida
Sense oxigen no hi ha vida! Podem deixar de menjar durant algunes setmanes, podrÃem passar alguns dies sense beure, però morirÃem si deixéssim de respirar uns minuts: estem immersos en un ambient d’oxigen com peixos a l’aigua.
L’atmosfera conté un 21% d’oxigen, que suposa el 52% de la massa de l’escorça terrestre. De la mateixa manera, major part de la massa del nostre cos (65%) és oxigen, és a dir, som oxigen.
Cada cèl·lula necessita oxigen pel seu metabolisme. Si els falta, les cèl.lules moren, i quan escasseja, les cèl·lules, en comptes de respirar, fermenten i degeneren.
La vida és canvi. A nivell atòmic aquest canvi, la vida, és un vaivé d’O2.
L´oxigen naixent
L’ozó és oxigen, només que en comptes de tenir dos à toms d’oxigen, en té tres. L’ozó (O3) medicinal s’obté fent passar el flux d’oxigen (O2) per un arc voltaic. L’ozó terapèutic és, doncs, O2 amb una petita quantitat d’O3.
QuÃmicament l’ozó és oxigen, però té unes propietats fÃsiques diferents. Els tres à toms de l’ozó fan que sigui una molècula molt inestable que de seguida es converteix en O2, alliberant un à tom d’O que tendeix a combinar-se amb un altre à tom d’O per fer un nou O2, o bé amb d’altres radicals lliures. L’ozó es transforma, doncs, en pocs minuts en una molècula de l’oxigen que respirem, tot i desprenent un à tom d’oxigen in statu nascendi. L’extraordinà ria acció terapèutica de l’ozó mèdic es deguda a aquest oxigen naixent.
Per què serveix l’ozó?
Germicida
Des del seu descobriment, fa uns cent cinquanta anys, l’ozó s’ha aplicat per la potabilització de l’aigua, i avui dia més de 3000 ciutats, entre elles Los Angeles, Moscou o ParÃs (és a dir, totes les ciutats que tenen l’aigua corrent que sembla brollar d’un manantial), la purifiquen amb ozó. Les aigues embotellades són tractades amb ozó que, a més de netejar l’aigua, la fa bona de gust.
Una altra qualitat de l’ozó que va trobar rà pidament aplicació fou la d’eliminar les males olors. Precisament per combatre les males olors de les gangrenes i els teixits putrefactes, l’ozó va entrar als quiròfans. Aixà va ser com va començar a eliminar gèrmens abans que es descobrissin els microbis.
El fet que s’empri per purificar l’aigua d’estanys i basses sense contaminar-la fa de l’ozó un element essencialment saludable, amb l’avantatge que és l’únic germicida que no és gens nociu per a la vida animal.
L’ozó és també l’única substà ncia que és alhora eficaç en les infeccions bacterianes, en les vÃriques i contra els fongs.
Bactericida
Destrueix bacteris, raó per la qual es utilitzat per a la neteja de ferides des de la primera guerra mundial. S’aplica sobretot externament, en ferides que no es curen, supuracions, forúnculs, nafres, úlceres decúbit, peu del diabètic, etc.
També és eficaç en les infeccions de la sang, sepsis, endocarditis bacteriana, pneumònies, tuberculosi…
Virucida
Destrueix els virus, la seva aplicació és altament eficient en els casos d’infeccions virals, aixà com en els casos d´hepatitis o herpes zóster/simplex.
Fungicida
Destrueix els fongs, és eficaç en els tractaments contra fongs de diferents localitzacions: des de la persistent cà ndida vaginal al peu d’atleta.
Augmenta el rec sanguini
L’ozó té una acció directa sobre els glòbuls vermells, que es desenganxen quan circulen apilats, augmentant aixà la seva capacitat de transportar oxigen. Examinant al microscopi la sang fresca abans i després de l’aplicació d’ozó, és possible veure com canvia cap a un color vermell clar, i com els glòbuls vermells s’han desenganxat i són molt més brillants. Es produeix un augment de la superfÃcie d’intercanvi.
S’aplica també en trastorns circulatori del cervell, del cor i de la perifèria (braços i cames).
En malalties vasculars perifèriques, gangrena i úlceres de les extremitats, l’ús d’ozó ha estalviat moltes amputacions. El tractament per a les gangrenes es porta a terme col·locant l’extremitat afectada dins d’una bossa de plà stic que s’infla amb ozó. L’ozó penetra a traves de la pell, i la curació és tan rà pida que sovint el color passa de negre a rosat durant el primer tractament.
El cervell és especialment sensible a la falta d’O2, tot i només pesar el 2% del cos consumeix el 20% de l’oxigen; la falta d’oxigen al cervell sol originar pèrdua de memòria i dificultat de concentració. La manca d’oxigen cerebral és un dels desencadenats fonamentals de la senilitat.
Desintoxicant
La respiració en el seu sentit més ampli consta de tres fases: la primera és la incorporació d’oxigen a la sang a nivell del pulmó, o sigui, la respiració en el sentit més estricte; la segona és la circulació de la sang que condueix l’oxigen per tots els teixits del cos, a fi que no falti a cap de les cèl·lules i, per últim, que es la part del procés més descuidada, és l’eliminació de les deixalles, de les restes de la combustió, que, si no drenen, s’acumulen i bloquegen tot el procés.
La capacitat depuradora de l’ozó és tant potent que s’utilitza també pel tractament de les aigues residuals municipals. L’ozó desfà els greixos, oxida les molècules complexes i les degrada a compostos més simples i més fà cils d’eliminar. L’ozó transforma les toxines en diòxid de carboni i aigua. També depura els metalls pesats.
Cal recordar que, tal com es pot observar en basses i estanys, la seva capacitat depuradora no tan sols respecta sinó que afavoreix els éssers vius.
Miscel·là nia
L’acció depuradora, sumada a la germicida i a l’estimulació de la circulació confereix a l’oxigen/ozó altres propietats beneficioses per a la salut.
Estimula el teixit de granulació
Estimula la cicatrització de les ferides, que es curen més de pressa. És especialment útil per a les cremades greus i les nafres de la gent gran.
Regula els diferents components de la sang
- greixos, lÃpids: arteriosclerosis, colesterol
- à cid úric: gota
- sucre: diabetis mellitus
- creatinina: malalties renals
- etc.
Calmant/sedant
En terà pies de reumatisme. L’afegitó d’oxigen activat també pot explicar l’acció de l’ozó en la ruptura del cercle viciós dels dolors crònics de l’artrosi: dolor, contractura muscular, poca circulació de la sang, hipoxia i acumulació de detritus, degeneració dels teixits, més dolor, més contractura i tumefacció. D’una manera similar a com actua l’acupuntura, la millora de la circulació pròpia de l’ozó inverteix el mecanisme: més oxigen, menys contractura… els cúmuls tòxics des desfan, disminueix el dolor i la inflamació, millora circulació i la lesió tendeix a minimitzar-se en la mesura en que sigui reversible; en tant que la funció, que és el que realment importa, es recupera en un grau molt més alt.
Inhibeix la fermentació
Estimula el metabolisme de l’oxigen, d’acà que les terà pies pel cà ncer ja siguin inconcebibles, per a molts, sense l’aplicació d’ozó.
Com funciona l’ozó
En general, la seva eficà cia, tant en les malalties infeccioses com en les malalties degeneratives, es deu a quelcom més que a l’oxigenació. L’aplicació d’ozó és quelcom més que una bona oxigenació de la sang: oxigenant la sang no s’aconsegueixen ni de bon tros els mateixos resultats. Una explicació prou plausible del seu funcionament la podem deduir de la manera com el generador aconsegueix formar ozó a partir d’oxigen: fa passar l’oxigen a través d’un arc voltaic; de la mateixa manera que a la natura és el llampec, l’energia del llamp, el que produeix l’ozó. L’ozó és molt inestable, no es manté més d’uns minuts, sobretot en ambients humits, i es transforma en oxigen: l’energia ni es crea ni es destrueix, només es transforma. Què passa doncs amb l’energia de l’arc voltaic? No serà aquesta energia la responsable de la potent acció terapèutica de l’ozó sobre l’organisme?
On es pot realitzar l’ozonoterà pia
N’hi ha prou amb tenir una mà quina que produeixi ozó, però tot i ser molt simple, la manipulació de l’ozó requereix tenir cura de les concentracions, les quantitats i de les vies d’administració: això és la base.
La terapèutica amb ozó pot potenciar-se, a més, per un canvi del règim de vida, en especial de la dietètica. En els casos de malalties greus, és molt convenient un règim a base de vegetals crus, fruites i fruits secs, aixà com recórrer a mesures higienistes tendents a afavorir l’eliminació de les toxines i la depuració de la sang.
La terapèutica amb ozó es complementa especialment bé amb l’acupuntura energètica. És a dir, l’ozó actua millor en un organisme equilibrat energèticament, i l’acció de l’acupuntura es potencia després de l’administració d’ozó. Si bé molts cops pot semblar que l’acupuntura dóna energia, el que realment fa es eliminar els impediments que fan que aquesta circuli. L’aplicació d’ozó suposa un extra d’energia que facilita la seva acció equilibradora.
Si bé els tractaments d’oxigen i ozó són poc coneguts entre nosaltres, és un procediment emprat des fa molts anys a Alemanya, on 8000 terapeutes l’apliquen regularment en clÃniques i dispensaris i uns altres 7000 subministren oxigen activat als seus pacients en la resta d’Europa, especialment a Àustria i Ità lia. Cuba i Rússia, paisos amb uns serveis de salut poc influits pel mercantilisme de la indústria de la malaltia, recorren als tractaments d’ozó també en medis hospitalaris com a millor opció per a bona part de les malalties abans esmentades, els resultats dels quals estan recollits en una extensa bibliografia.
