El plaer de deixar de fumar
del Dr. Miquel Masgrau i Bartis
Aquest quadern estĂ dedicat a qui vol deixar de fumar i creu que no ho pot fer. EstĂ escrit des de l’experiència d’haver ajudat durant els darrers 25 anys a centenars de persones que han deixat el tabac; no des del puritanisme de la croada anti-tabac sinĂł de la comprensiĂł que dĂłna la condiciĂł d’ex-fumador, que ha tingut l’experiència de compartir el fum original amb els indĂgenes de l’Amazones i d’observar, a la Xina, diferents mètodes de deshabituaciĂł.
No es tracta de convèncer ningĂş, doncs els fumadors empedreĂŻts ja n’estan, de convençuts, sinĂł de mostrar el camĂ que fa plaent aquest pas ineludible.
Llegiu-lo en format digital
Registra't o entra per descarregar-te l'arxiu.
Contingut
PRĂ’LEG
D’HERBA SAGRADA A VICI
La pipa de la pau
Els temps canvien
De venda en farmĂ cies
Un do dels déus
L’embriaguesa seca
El tabac industrial
L’arrel del mal
Genial, sensual
GUIA PER DEIXAR DE FUMAR
La muntanya encantada
El parany de la voluntat
El parany de l’ansietat
El gran parany
El mite de la nicotina
El mono
Una qüestió òptica
El millor moment
Les primeres passes
Petits inconvenients
Mètodes per no deixar de fumar
Que més es pot fer
Recaigudes
Substituts
El desengany
L’HOME ESTANCAT
La voluntat espoliada
La metamorfosi
Característiques
3a ediciĂł
150 pà g. il·lustrades amb gravats
Paper registre crema
ISBN: 84-609-0458-X
Preu 15€
On es pot comprar
El podeu trobar a la llibreria Catalònia (Rda. Sant Pere, 3, 08010 Barcelona) que també us el poden fer arribar contra-reembors.
La crítica
Llibres d’autoajuda que funcionen.
Jordi Marlet.
Diari Avui. 21 octubre 2004.
Masgrau ha fet una carrera professional força peculiar. DesprĂ©s de practicar la medicina oficial a l’Hospital de Sant Pau es va introduir “en el mĂłn de la bogeria” fent de metge a la Clinique Psiquiatrique de La Borde (França) i, mĂ©s tard, s’endinsĂ en l’antropologia mèdica a l’Amazònia (Brasil), on va compartir el tabac original amb indĂgenes i va presenciar la intoxicaciĂł per tabac de xamans en els rituals de sanaciĂł. MĂ©s endavant el trobem assistint a l’escola de medicina tradicional de l’antic regne de Siam, el temple Wat Phra Jetubon, i estudiant i practicant la medicina tradicional xinesa a la Xina. Des del 1985 sintetitza tota aquesta experiència en un gabinet de medicina general a Barcelona.
La carrera d’El plaer de deixar de fumar tambĂ© Ă©s peculiar, perquè Masgrau va començar publicant-lo per a la gent del seu entorn; nomĂ©s desprĂ©s de deixar-ne uns quants exemplars a la malaguanyada Llibreria Francesa de Barcelona i veure’n la bona acceptaciĂł ha començat a ampliar les edicions. El llibre Ă©s un assaig sobre la naturalesa del tabac i com ha influĂŻt en el darrer segle, escrit “amb la convicciĂł” que la seva lectura ha de portar a abandonar el tabac de manera definitiva, però “no com un sacrifici, sinĂł com un plaer”, explica Masgrau. I per això el metge hi bandeja aquelles reflexions que considera “inĂştils, per no dir contraproduents”, com ara amenaçar amb malalties, i s’estalvia de fer al lector “un rentat de cervell a l’estil nord-americĂ ”.
Masgrau aplica al seu llibre l’experiència dels que el visiten perquè els ajudi a deixar de fumar i la seva pròpia. Perquè va estar trenta anys fumant de dos a tres paquets de tabac diaris. AixĂ que li pregunto com va prendre la decisiĂł de deixar de fumar em precisa que l’hi hauria d’haver demanat al revĂ©s: “ÂżCom es pot esperar 30 anys a deixar de fumar mĂ©s de dos paquets diaris?”. Doncs “per deixar-ho definitivament cal aconseguir que el fumador vegi el seu vici des de fora com el que realment Ă©s, una presa de pèl que consumeix salut, diners i voluntat”, indica.
El doctor Miquel Masgrau, autor de El plaer de deixar de fumar, em recorda que els llibres d’autoajuda triomfen perquè “aquesta recerca de llibres per veure-hi clar Ă©s proporcional a la pèrdua de visiĂł de conjunt. Desarrelats, separats de la natura, vivint entre artificis, molts dels nostres contemporanis se senten sobrepassats per les adversitats d’un entorn que cada cop Ă©s mĂ©s inhumĂ ”. Ara bĂ©, “el bon llibre Ă©s el que eixampla la consciència de l’home, i això no Ă©s exclusiva de cap gènere literari. Tota la bona literatura hauria de ser considerada d’autoajuda”.
LA COLUMNA - Un somni
Baldiri Smith. Corresponsal a Hollywood.
ONKONO: L’actualitat oncològica, Desembre de 2004, Any 1. Núm. 1
He d’admetre que mai no m’havia imaginat fent de Vivien Leight a Allò que el vent s’endugué, però això és el que té un somni com cal: et convida a noves experiències. I si a més a més estàs a Hollywood, la fà brica de somnis que tenim instal·lada al cervell encara deu sentir-se més estimulada.
El cas Ă©s que allĂ estava jo, vestit d’Scarlett O’Hara, recitant un dels monòlegs mĂ©s famosos de la història del cinema…, però amb algun canvi en el text: “SobreviurĂ©, i quan tot això hagi passat, mai no tornarĂ© a fumar, ni jo ni cap dels meus (…) Poso a DĂ©u per testimoni de què mai mĂ©s tornarĂ© a fumar!”.
L’episodi que explico encara resultava mĂ©s espectacular per la naturalesa dels actors secundaris que m’envoltaven: a una banda, un grup de vells i savis xamans americans bufant-me sobre el pit el fum del tabac –del seu tabac– en el que era un ritual de curaciĂł; a l’altra, un grapat de dimonis en forma de ministres d’Hisenda (impostos), ministres de Treball i Seguretat Social (estalvi de pensions de jubilaciĂł per mort prematura), tresorers de les tabacaleres (guanys fabulosos)…, arrencant-se la pell a mossegades: “Per què? Per què?”, xisclaven rabiĂĽts. I jo, desprĂ©s del meu monòleg, me’ls mirava i els deia: “perquè de què coi serveix fumar si desprĂ©s el governador d’Alabama nega l’última cigarreta a un condemnat a mort”.
És clar que aquest somni no hagués estat possible sense l’ajut impagable d’un llibre: El plaer de deixar de fumar del doctor Miquel Masgrau Bartis. No se’l perdin.
L’opiniĂł dels lectors
He llegit els llibres: El plaer de deixar de fumar (en catalĂ ) tot i que tambĂ© l’he comprat en castellĂ i El llibre com aliment.
El llibre com a aliment em va agradar molt. La meva mĂ©s sincera admiraciĂł i felicitaciĂł pel que vostè expressa en aquest llibre. Com que no sabia el contingut em pensava, que tractant-se d’un metge l’autor, seria un llibre que parlaria de medicina. M’havia imaginat que seria un llibre sobre l’aliment que es pot extreure d’un llibre quan ens trobem en una malaltia, una espècie de terĂ pia. I realment Ă©s tant diferent però m’ha agradat tant que Ă©s això el que li volia fer arribar. És un llibre molt didĂ ctic i diu molt de vostè. És un gran llibre i penso que vostè Ă©s una gran persona.
CrĂtica: No m’agrada la coberta (no m’agraden les cobertes de cartrĂł) i no m’agrada en general el disseny. Sembla elitista, reservat a intel·lectuals. I a mĂ©s: aquest texte em va vergonya “La distribuciĂł d’aquest llibre Ă©s limitada a unes poques però bones llibreries”. Vostè hauria d’arribar tothom no nomĂ©s qui entra a una bona llibreria. Aquest llibre s’hauria de trobar a qualsevol lloc, a l’abast de tothom, sobretot dels estudiants. És un llibre que connecta molt amb la meva manera d’entendre les coses per això li demano que no es limiti.
El plaer de deixar de fumar tambĂ© m’ha agradat , tot i que no Ă©s le meu cas, l’he llegit per saber que hi posava i tambĂ© m’ha fascinat. He après molt. No se si algĂş deixarĂ de fumar, els fumadors que conec no llegeixen, però sĂ que Ă©s bastant didĂ ctic tambĂ©. Molt interessant.
CrĂtica: L’ediciĂł en castellĂ Ă©s mĂ©s atractiva visualment que en catalĂ . Penso que un llibre tambĂ© pot arribar per la coberta i m’agrada molt la coberta en castellĂ . Penso que la bellesa nodreix i això ens agrada. No cal tanta austeritat. Per la coberta sense saber que hi ha dins triaria l’aspecte de l’ediciĂł castellana i mai la catalana.Li demano que pensi en això: el mĂ rqueting Ă©s important.
Cordialment.
Maribel
*
Una vegada mes i crec recordar que deu ser el quart intent en els Ăşltims dotze anys i fumant vint anys, estic mirant de deixar de fumar, feia setmanes que ho tenia al cap no ha estat pas la prohibiciĂł de fer-ho en segons quins locals pĂşblics que de fet tinc poc temps per visitar, ni tant sols per la prohibiciĂł de fumar a la feina tot i que reconec que posat a tenir que enfrontar-me al mico durant les hores de treball, millor fer-ho per sempre i em vaig decidir el segon dia d’aquest any nou , mirant de passar les primeres hores sense fum i picant deixar de fumar a internet, volia trobar Ă nim, vaig llegir el primer capĂtol de l’home estancat, em va sorprendre la lectura de la voluntat espoliada i vaig anar a comprar la seva guia. Li agraeixo la lectura, a estat un plaer que durant aquests tres primers dies m’ha ajudat molt a entendre que el meu cos s’estĂ alliberant i que la meva ment desitja i te voluntat d’engarjolar el mico per sempre , li agraeixo tambĂ© els bons moments que he passat aprenent sobre el tabac i sobre tant i tant que l’envolta. El meu desig de deixar de fumar es vell i la voluntat ferma, les seves pĂ gines han estat un plaer .
Salutacions i grĂ cies .
Marc
*
El plaer de deixar de fumar, del Dr. Miquel Masgrau. Una reflexiĂł sobre el tabaquisme. Breu història del tabac, la seva arribada a Europa, els seus efectes en la societat, causes de l’addiciĂł que provoca, conseqüències de l’addicciĂł, tòpics… De sobte m’he adonat que fumar esclavitza, genera tensiĂł, resta salut, Ă©s car, Ă©s absurd. Ja ho sĂ©, no calia llegir res per adonar-se’n, però mai saps què, ni quan, ni com, sobtadament, pots comprendre o senzillament ser capaç d’observar una evidència i prendre consciència dels teus actes. Mai he intentat deixar fumar. Mai he desitjat deixar-ho de fer. Però l’atzar, o no, ha posat entre les meves mans un llibre escrit amb intel•ligència que convida a fer una reflexiĂł acurada d’aquest acte mecĂ nic que des que em llevo fins que tanco els ulls, acompanya la meva existència. No Ă©s un manual per deixar de fumar, Ă©s una argumentaciĂł per prendre consciència de quina es la trampa en la que hem caigut uns quants. SĂ, el tabac esclavitza, i “deixar de fumar Ă©s molt mĂ©s que deixar un hĂ bit perjudicial; Ă©s alliberar-se de tot un muntatge i transformar el fum en desig de viure plenament totes les potencialitats de la pròpia naturalesa i potser tambĂ© el primer pas per agafar, en la mesura que sigui possible, les regnes de la pròpia existència”.
El tornaré a llegir, seguiré meditant, i amb calma em prepararé. Ara per ara només sé que, sense proposar-m’ho, des que dilluns vaig començar a llegir aquest llibre he tingut consciència de cada cigarreta que he fumat, i he fumat una mica menys. Per primera vegada sóc conscient que repetir mecà nicament aquest acte és estúpid.
Gemma