|
LÍMITS DE L'ACUPUNTURA |
| La major part de les afeccions que cauen fora del camp d'acció
de l'acupuntura són tan obvies que gairebé no val la pena
esmentar-les. A ningú malferit en un accident no se li acudiria demanar
que el duguin a l'acupuntor; tampoc en una emergència mèdica
o quirúrgica: qui s'ofega de sobte, qui cau en estat de shock, qui
té un intens dolor al pit o a la panxa... són situacions que
encaminen al malalt cap a l'hospital sense perdre temps, que és on
hi ha els mitjans per esbrinar i generalment resoldre el mal. Tampoc s'ha
d'esperar massa de l'acupuntura en casos de malalties infeccioses greus,
ni en la insuficiència cardíaca congestiva: com és
lògic, la medicina xinesa resulta menys eficaç com més
avançat està el mal. Tampoc cal perdre el temps amb problemes localitzats i fàcilment solucionables per la cirurgia com son la hèrnia inguinal, els quists sebacis subcutanis, o quan s'ha opacificat el cristal·lí, Encara que a la Xina es recorre a la seva matèria mèdica pel tractament dels tumors, a ningú no se li pot acudir curar un càncer amb acupuntura. Tot i ser un excel·lent ajut per superar aquest mal, la medicina xinesa (acupuntura, moxes i, sobretot tònics a base d'herbes) no pot ser més que un complement, complement que pot ser decisiu. De fet hi ha moments en els que l'acupuntura s'ha de fer amb molta cura i només per mans expertes, com són les malalties consuntives, en els estats de gran debilitat o en els primers mesos d'embaràs. Sigui per falta de coneixements, perquè l'acupuntura no és
el tractament adequat, o perquè hi ha qui és refractari,
entre un 5 i un 15% de persones, segons diferents acupuntors, no responen
a l'acupuntura. Com els resultats es mostren de seguida, si en cinc sessions
no s'ha millorat es revela que o bé el tractament serà ineficaç,
o bé s'allargarà tant que potser caldria cercar solucions
més adients. Amb l'excepció, està clar, de mals com
la recuperació de paràlisis, que per la seva pròpia
naturalesa evolucionen lentament. |
| ENRERE |