María M. Rodríguez Silvia Menéndez, Evis Devesa, Josue García, Mayra Carrasco, Ana Carballo y Wilfredo Diaz. (OZONE THERAPY FOR SENILE DEMENTIA)

Aquest estudi a es va fer amb 60 pacients ingressats a l'Hospital Salvador Allende de L'Habana diagnosticats de demència incurable segons els criteris de la classificació de Hachinsky, descartant amb cura l'associació amb estats depressius, altres patologies cerebro-vasculars i processos infecciosos intercurrents.

A tots els pacients se'ls va examinar:
-Examen físic i les anàlisis que és considerin necessaris per tal de descartar demències curables: captura de I-131, hemograma, etc.
-E.E.G.
-Tomografia excial computaritzada.
-Test psicomètrics: test d'Hasegawa, d'Hodkinson i Minimental.
-Entrevista, test Zung-Conde i test Hamilton per tal de descartar una depressió.
-Aplicació de l'escala de Hachinsky per tal de classificar-les en demències vascular, degenerativa, o mixta.
-Aplicació del test Roseton per avaluar la seva validesa.
-Mètode d'avaluació multidimensional de cada pacient tenint en compte els següents paràmetres: Condicions mentals i mèdiques, capacitat per autoadminstrar-se la medicació i activitats de la vida diària.

L'estudi va ser a doble cec en dos grups de 30 malalts.
Els del grup A varen rebre la teràpia d'ozó per insuflació rectal durant 21 dies.
Els del grup B varen rebre oxigen en freqüències i dosis similars.

Distribució dels pacients segons la classificació de la demència:

El tractaments d'ozó es va demostrar no tan sols efectius en les demències de tipus vascular, com era de preveure, sinó també en l'Alzheimer, sense que hi haguessin sensibles diferències entre els dos tipus, excepte potser en la capacitat d'autoadministra-se la medicació, en la que varen millorar més les degeneratives, segurament degut al fet de que les vasculars solent dur associats dèficits motors localitzats que augmenten el grau d'incapacitat de aquests malalts.

En l'estudi de doble cec no es va notar cap millora en el grup que només rebia oxigen en cap dels paràmetres avaluats, el que posa de manifest que es pot eliminar l'efecte placebo quan es tracta de malalts amb demència.
Pel que fa a la necessitat d'atenció mèdica la millora dels malalts tractats amb ozó fou del 73%
Pel que fa a les condicions mentals la millora fou del 83%.
Pel que fa a la capacitat d'autoadministrar-se la medicació la millora fou de un 83%
I respecte a la capacitat de dur a terme les activitats de la vida diària la millora va ser de un 90%.
Els malalts tractats només amb oxigen no varen mostrar cap canvi en cap dels paràmetres.

"Aquests resultats donen suport a la hipòtesis de que en dosis apropiades l'ozó afavoreix la recuperació funcional de les cèl·lules del sistema nerviós central per mitjà de:
- l'estimulació metabòlica (mecanisme que comporta l'activació de varis procediments enzimàtics),
- un augment d'energia a les cèl·lules (estimulant el metabolisme aeròbic de la glucosa, amb la consegüent producció del ATP necessari per el funcionament normal de les cèl·lules),
- i desintoxicació o millora de la neuroplasticitat o degut a la combinació de alguns d'aquests efectes".

Els autors de l'estudi opinen també que "aquesta investigació prova que el procediment terapèutic empleat amb malalts tractats amb teràpia de ozó pot disminuir el deteriorament de l'autonomia de les persones grans que pateixen de demència, tant si és d'origen vascular com degenerativa, aconseguint una considerable recuperació funcional i millorant també la seva qualitat de vida, amb reducció de la necessitat de ser ingressats a institucions socials i permetent-los restar amb la seva família el màxim de temps possible sense grans repercussions socio-econòmiques. Aquest darrer aspecte millora també la qualitat de vida de la família de la persona gran.
El tractament va ser ben tolerat pels malalts i no es va apreciar cap reacció adversa" .

Els autors en varen extreure les següents CONCLUSIONS:
"1 - La resposta clínica fonamental obtinguda amb ozonoteràpia va ser una millora de qualitat de vida dels malalts.
"2 - Amb la teràpia d'ozó es va aconseguir una efectivitat del 85% dels malalts tractats millorant les demències vasculars i degenratives en la mateixa proporció.
"3 - En el grup de control amb oxigen no es va aconseguir cap millora en cap dels paràmetres estudiats.
"4 - En el grup d'ozó es va aconseguir una millora del 73% en la necessitat d'atenció mèdica.
"5 - Pel que fa a l'estat mental i a la capacitat per autoadministrar-se la medicació el tractament d'ozó va mostrar una eficàcia del 83%.
"6 - Les activitats de la vida diària varen millorar en el 90% dels pacients que rebien tractament d'ozó
"7 - No es varen observar reaccions adverses durant el tractament."

Els metges cubans són perfectament conscients que la teràpia d'ozó no cura la demència senil, però tenint en compte la considerable millora de la qualitat de vida dels malalts i de la seva família, aquests tractaments han passat a formar part del protocol terapèutic del departament de Geriatria. Després del primer cicle (21sessions), els malalts solent tornar al hospital un cop a l'any a rebre un tractament (7 sessions). En aquest hospital, els malalts no reben cap mena de medicació ni cap altre tractament per la demència.
El director del Centro de Investigaciones del Ozono, Dr. Carlos Hernández comentava que, estudis apart, la millor prova de que els va bé el tractament es que els malalts tornen.


Referències bibliogràfiques.
1. Larsen E. B. Reifer B.V. Diagnostic evaluation of 200 elderly out-patients with suspected dementia. J. Gerontol. 40:536-543. 1985
2. Caballero García J.C. Demencia senil. Un reto asistencial sanitario y social. Sandoz. Barcelona pp. 3-4. 1987.
3. Pfeiffer E. The psychosocial evaluation of the elderly patients. In: Busse E.W. Blazer D.G., eds. Hndbook of Geriatric Psychiatry. New York: Van Nostrand. Rienhold Co. 275-84, 1980.
4. Greenblatt D. J., Shader R.J., Koch-Wesser J. Psychotropic drugs use in the Boston Area: A report from the Boston Collaborative Drugs. Surveillance Program. Arch. Gen Psychiatry, 32:518-23, 1975.
5. Jenike M.A. Use of psychopharmacologic agents in the elderly. In: Goroll A.A., May L., Mulley A. Ed. Primary Care Medicine. Philadelphia: J.B. Lippincott Co., 1987.
6. Kane J.M., Smith J.M. Tardive dyskinesia. Arch Gen. Psychiatry 39:473, 1982.
7. Jenike M.A. Psychoactive drugs in the elderly: Antipsychotics and anxiolitics. Geriatrics. Vol. 43, no. 9, 53-65, Rep 1988.
8. Washüttl J., Viebahn R. And Steiner I. The Biochemical aspects of central metabolic parameters in ozone/oxygen therapy. Proceeding of the Ninth Ozone World Congress. Vol. 3, p. 88: New York. June 3-9, 1989.
9. Balkanyi A. The interaction between ozone therapy and oxygen radicals and their importance in practice. Proceeding of the Ninth Ozone World Congress. Vol. 3, p. 22. New York. June 3-9, 1989.
10. Rokitansky O. Clinical considerations and biochemistry of ozone therapy. Hospitalis, 52, 643, 1982.
11. Smith J. S., Kiloh L.G. The investigation of dementia: Results of 200 consecutive administration. Lancet 1:824, 1981.
12. Rodríguez M.M., Menéndez S., Devesa E., Gómez M., Carrasco M. Ozone therapy in the demential stage of elderly people. First Iberolatinoamerican Congress on Ozone Applications. Havana, Cuba. Oct. 31-Nov 3, 1990. Therapy in the demential stage of elderly people.
13. Gómez M., Menéndez S. Acerca de los efectos metabólicos del ozono en sistemas biológicos. Conferencia presentada en el Congreso Internacional Geriatría/92, Palacio de las Convenciones, Ciudad Habana, Mayo 1992.

Tots els estudis cubans acaben recomanant l'APLICACIÓ MÈDICA DE L'OZÓ EN EL TRACTAMENT DE LA DEMENCIA SENIL
M.M. Rodríguez, J. García, S. Menéndez, E. Devesa, R. González
Estudi fet a l'Hospital 10 de octubre a L'Habana, amb insuflació rectal diària durant 20 dies, es varen obtenir resultats similars en tot tipus de demències amb una millora de les activitats diàries i una millora de la qualitat de vida, sense observar-se cap efecte indesitjable.
M. Casas. B. Conde, M. Ornia, F. Ramos. Al Hospital Provincial Camilo Cienfuegos Sancti Spiritus, Cuba. Durant dos anys, 70% de millores, 23% igual, 7% empitjorats)

LA TERAPIA DE OZONO EN LA ENFERMEDAD CEREBROVASCULAR DE TIPO ISQUEMICO

Evis Devesa, Silvia Menéndez, María M. Rodríguez, Josué García, Ana Carballo and Wilfredo Díaz
"Hospital Dr. Salvador Allende"
Centro Nacional Investigación Científica La Habana, Cuba.

La malaltia cerebro-vascular és la causa més freqüent d'incapacitat d'origen neurològic als països desenvolupats. És una malaltia que presenta una gran mortalitat i les seqüeles de la qual limiten molt sovint les seves capacitats físiques y les seves relacions familiars i personals.

L'estudi es va realitzar amb 120 malalts dels dos sexes amb el diagnòstic de malaltia cerebro vascular de tipus isquèmic, hospitalitzats en el departament de Geriatria del Hospital Dr. Salvador Allende. A cada malalt se li van practicar a més dels exàmens físics pertinents les proves diagnòstiques complementaries (Tomografía axial computaritzada, E.E.G. quantitatiu) per tal de provar que es tractava d'un accident de tipus isquèmic i no hemorràgic.
L'avaluació íntegra amb test multidimensional recollia els següents paràmetres:
Condició mèdica:
1 - Necessita visites periòdiques (dos cada any)
2 - Necessita visites periòdiques programades
3 - Necessita visites periòdiques constants
4 - Necessita supervisió mèdica constant
Estat mental:
1. El pacient està orientat i és coherent
2. Lleugera confusió
3. Confusió moderada (necessita certa supervisió)
4. Confusió total (necessita supervisió constant)
Activitats de la vida diària:
1. No necessita ajuda
2. Necessita ajuda per activitats fora de casa
3. Necessita ajuda per activitats a casa
4. Incapaç de valdre's per ell mateix.
Capacitat per administrar-se la medicació ell mateix:
1. El malalt reconeix els fàrmacs i es capaç de medicar-se
2. Se li ha de recordar
3. Necessita ajuda de la família
4. Utilitza fàrmacs que requereixen supervisió diària.
Integració social:
1. Integrat a la comunitat
2. Parcialment integrat
3. Aïllament social
Convivència:
1. Viu amb la família
2. Sol amb la parella i amb ajuda dels fills.
3. Sols sense ajuda filial
4. Amb familiars que no s'ocupen d'ell.
Economia:
1. Totes les necessitats cobertes
2. Cobertes les necessitats bàsiques
3. Necessitats bàsiques no cobertes

Els malalts van ser dividits en tres grups:
Aguts: en menys de 30 dies d'evolució. 48 pacients
Antics: entre 1 i 6 mesos d'evolució. 42 pacients
Crònics: entre 6 mesos i 1 any d'evolució. 30 pacients

L'ozó va ser administrat per insuflació rectal en un total de 15 sessions dividits en 3 setmanes. En tots els casos es va fer rehabilitació. En els casos aguts que així ho varen precisar es va administrar un tractament per l'edema cerebral.

Els tres grups tenien alteracions motores com l'hemiplexia, la monoparesia i disatria; episodis de confusió i d'inconsciència en els que estaven en la fase aguda; trastorns de la memòria i de la orientació en els estadis crònics sobretot.
Pel que fa a l'estat mental es trobaren millores significatives en el 100% dels pacients de la fase aguda, el 91% en fase antiga i en el 67% dels crònics.
El més important pels malalts i la seva família fou la millora significativa en els tres grups de la seva capacitat per dur a terme les activitats quotidianes. Els resultats foren del 100% dels aguts, el 95% dels antics i el 80% de la fase crònica.
El tractament amb ozó sembla potenciar l'energia de les cèl·lules, estimulant el metabolisme de la glucosa amb la consegüent producció de l'ATP necessari per les funcions normals de la cèl·lula nerviosa.
Fins al moment aquest és l'únic estudi que hi ha sobre l'aplicació de l'ozó en els accidents vasculars cerebrals de tipus isquèmic.

Conclusions:
1. La teràpia d'ozó de la forma i les dosis en que es va administrar va mostrar una millora en el tractament dels malalts amb malaltia cerebro vascular de tipus isquèmic, l'eficàcia del qual estava relacionada amb la precocitat en què es va iniciar.
2. L'estadi clínic inicial va millorar un 88% en el total dels malalts tractats, obtenint un millor resultat a la fase aguda .
3. L'avaluació multidimensional de tots els paràmetres determinats milloraren amb una millora de la vida quotidiana .
4. No es varen descriure reaccions adverses al tractament.

Referencies bibliogràfiques:
1 - Editorial. Why has stroke mortality declined? Lancet 1:1195-96, 1983.
2 - Kurtzke J. F. Stroke: Geographical variation in Stroke: Epidemiologicla, therapeutic and socioeconomic aspects. Royal Society of Medicine Services. Pag. 11-24. London, 1986.
3 - Gimenes Alava A. Insuficiencia cerebral vascular. Diagnóstico y tratamiento. Rev. Esp. De Neurol. 3: 135-138, 1988.
4 - Otsfeld A.M. A review of stroke epidemiology. Epidem. Rev. 2:136-152, 1980
5 - Devesa Colina E. Et al. Gerontología y Geriatría. Editorial Científico Técnica. Pág. 88. La Habana, 1992.
6 - Heiss W.D. Flow threshold of functional and morphological damage of brain tissue. Stroke 14:329-331, 1983.
7 - Heiss W.D. et al. Functional recovery of cortical neurons as related to degree and duration of ischemia. Ann. Neurol. 14:294-301, 1983.
8 - Gómez M., Menéndez S. Acerca de los efectos metabólicos del ozono en sistemas biológicos. Conferencia presentada en el Congreso Internacional Geriatría/92. Palacio de las Convenciones, Ciudad Habana, Mayo 1992.
9 - Washüttl J., Viebahn R. And Steiner I. The biochemical aspects of central metabolic parameters in ozone/oxygen therapy. Proceeding of the Ninth Ozone World Congress. Vol.3, p. 88. New York. June 3-9, 1989.
10 - Yatsu F.M. et al. Regional stroke survey, demographic and outcome.Stroke 13: 124-128, 1982.
11 - Marshall J. And Kalzer A.C. Survivaal after hemorrhagic cerebrovascular accident. A prospective study. British Medical J. 11: 73-77, 1987.

TERAPIA D'OZÓ EN EL TRACTAMENT DELS MALALTS DE PARKINSON
M.Rodriguez, J.R. García, S. Menéndez, E. Devesa, A. Cámbara.
Hospital 10 de Octubre i Centre de Recerca de l'ozó. L'Habana. Cuba.
80 malalts amb síndromes Parkinsonians de diversa naturalesa varen ser tractats amb 15 sessions d'ozó via rectal i fisioterapia.
Es va practicar a cada pacient al començament i al final del tractament una exploració neurològica psicomètrica complerta (Test Minimental, index Katz, avaluacions multidimensional etc. Els resultats varen demostrar que tots els símptomes i els signes estudiats varen millorar després del tractament, sobretot la rigidesa, el 95,7%, la manera de caminar el 95,3% i la bradifàsia el 88,8%. A les activitats quotidianes varen millorar el 95% dels malalts tractats. No es va observar cap efecte indesitjable durant el tractament. En general es va aconseguir una millora en la qualitat de vida d'aquests malalts allargant la seva autonomia.

ELS TRACTAMENTS D'OZÓ EN LA TERCERA EDAT

LA NOSTRA EXPERIENCIA EN L'ÚS DE LA TERAPIA D'OZÓ EN ELS VELLS
M. Casas, B.Conde, F. Ramos. Hospital Provincial Camilo Cienfuegos Sancti Spiritus, Cuba.

Durant els anys 1991-1995 hem utilitzat la teràpia d'ozó en el tractament de diferents malalties de la gent gran, per exemple infeccions respiratòries, artrosis, pulmonia, inmunodeficiencia. Els anàlisis estadístics mostraren una millora en més del 80% dels pacients tractats. No és van observar efectes lateral o intolerància en els pacients tractats amb ozó. Es va concloure que la teràpia d'ozó es una opció terapèutica important a ser tinguda en compte en malalts geriàtrics.