|
INTRODUCCIÓ
L'OXIGEN ÉS EL MOTOR DE LA VIDA
Sense oxigen no hi ha vida! Podem deixar de menjar durant algunes setmanes,
podríem passar alguns dies sense beure, però moriríem
si deixéssim de respirar uns minuts: estem immersos en un ambient
d'oxigen com peixos a l'aigua.
L'atmosfera conté un 21% d'oxigen, que suposa el 52% de la massa
de l'escorça terrestre. De la mateixa manera, major part dels elements
del nostra cos (65%) són oxigen, és a dir, som oxigen.
Cada cèl·lula necessita oxigen pel seu metabolisme. Si els
falta, les cèl·lules moren, i quan escasseja, les cèl·lules,
en comptes de respirar, fermenten i degeneren.
La vida és canvi. A nivell atòmic aquest canvi, la vida,
és un vaivé d'O2 .
L´OXIGEN NAIXENT
L'ozó és oxigen, només que en comptes de tenir
dos àtoms d'oxigen, en té tres. L'ozó (O3) medicinal
s'obté fent passar el flux d'oxigen (O2) per un arc voltaic. L'ozó
terapèutic és, doncs, O2 amb una petita quantitat d'O3.
Químicament l'ozó és oxigen, però té
unes propietats físiques diferents. Els tres àtoms de l'ozó
fan que sigui una molècula molt inestable que de seguida es converteix
en O2, alliberant un àtom d'O que tendeix a combinar-se amb un
altre àtom d'O per fer un nou O2, o bé amb d'altres radicals
lliures. L'ozó es transforma, doncs, en pocs minuts en una molècula
de l'oxigen que respirem, tot i desprenent un àtom d'oxigen in
statu nascendi. L'extraordinària acció terapèutica
de l'ozó mèdic es deguda a aquest oxigen naixent.
PER QUÈ SERVEIX L'OZÓ?
GERMICIDA
Des del seu descobriment, fa uns cent cinquanta anys, l'ozó s'ha
aplicat per la potabilització de l'aigua, i avui dia més
de 3000 ciutats, entre elles Los Angeles, Moscou o París (és
a dir, totes les ciutats que tenen l'aigua corrent que sembla brollar
d'un manantial), la purifiquen amb ozó. Les aigües embotellades
són tractades amb ozó que, a més de netejar l'aigua,
la fa bona de gust.
Una altra qualitat de l'ozó que va trobar ràpidament aplicació
fou la d'eliminar les males olors. Precisament per combatre les males
olors de les gangrenes i els teixits putrefactes, l'ozó va entrar
als quiròfans. Així va ser com va començar a eliminar
gèrmens abans que es descobrissin els microbis.
El fet que s'empri per purificar l'aigua d'estanys i basses sense contaminar-la
fa de l'ozó un element essencialment saludable, amb l'avantatge
que és l'únic germicida que no és gens nociu per
a la vida animal.
L'ozó és també l'única substància que
és alhora eficaç en les infeccions bacterianes, en les víriques
i contra els fongs.
ACCIÓ BACTERICIDA
Destrueix bacteris, raó per la qual es utilitzat per a la neteja
de ferides des de la primera guerra mundial. S'aplica sobretot externament,
en ferides que no es curen, supuracions, forúnculs, nafres, úlceres
decúbit, peu del diabètic, etc.
També és eficaç en les infeccions de la sang, sepsis,
endocarditis bacteriana, pneumònies, tuberculosi...
ACCIÓ VIRUCIDA
Destrueix els virus, la seva aplicació és altament eficient
en els casos d'infeccions virals, així com en els casos d´hepatitis
o herpes zóster/simplex.
ACCIÓ FUNGUICIDA
Destrueix els fongs, és eficaç en els tractaments contra
fongs de diferents localitzacions: des de la persistent càndida
vaginal al peu d'atleta.
AUGMENTA EL REC SANGUINI
L'ozó té una acció directa sobre els glòbuls
vermells, que es desenganxen quan circulen apilats, augmentant així
la seva capacitat de transportar oxigen. Examinant al microscopi la sang
fresca abans i després de l'aplicació d'ozó, és
possible veure com canvia cap a un color vermell clar, i com els glòbuls
vermells s'han desenganxat i són molt més brillants. Es
produeix un augment de la superfície d'intercanvi.
S'aplica també en trastorns circulatori del cervell, del cor i
de la perifèria (braços i cames).
En malalties vasculars perifèriques, gangrena i úlceres
de les extremitats, l'ús d'ozó ha estalviat moltes amputacions.
El tractament per a les gangrenes es porta a terme col·locant l'extremitat
afectada dins d'una bossa de plàstic que s'infla amb ozó.
L'ozó penetra a traves de la pell, i la curació és
tan ràpida que sovint el color passa de negre a rosat durant el
primer tractament.
El cervell és especialment sensible a la falta d'O2, tot i només
pesar el 2% del cos consumeix el 20% de l'oxigen; la falta d'oxigen al
cervell sol originar pèrdua de memòria i dificultat de concentració.
La manca d'oxigen cerebral és un dels desencadenats fonamentals
de la senilitat.
ACCIÓ DESINTOXICANT
La respiració en el seu sentit més ampli consta de tres
fases: la primera és la incorporació d'oxigen a la sang
a nivell del pulmó, o sigui, la respiració en el sentit
més estricte; la segona és la circulació de la sang
que condueix l'oxigen per tots els teixits del cos, a fi que no falti
a cap de les cèl·lules i, per últim, que es la part
del procés més descuidada, és l'eliminació
de les deixalles, de les restes de la combustió, que, si no drenen,
s'acumulen i bloquegen tot el procés.
La capacitat depuradora de l'ozó és tant potent que s'utilitza
també pel tractament de les aigües residuals municipals. L'ozó
desfà els greixos, oxida les molècules complexes i les degrada
a compostos més simples i més fàcils d'eliminar.
L'ozó transforma les toxines en diòxid de carboni i aigua.
També depura els metalls pesats.
Cal recordar que, tal com es pot observar en basses i estanys, la seva
capacitat depuradora no tan sols respecta sinó que afavoreix els
éssers vius.
MISCEL·LÀNIA
L'acció depuradora, sumada a la germicida i a l'estimulació
de la circulació confereix a l'oxigen/ozó altres propietats
beneficioses per a la salut.
ESTIMULACIÓ DEL TEIXIT DE GRANULACIÓ
Estimula la cicatrització de les ferides, que es curen més
de pressa. És especialment útil per a les cremades greus
i les nafres de la gent gran.
REGULA ELS DIFERENTS COMPONENTS DE LA SANG - greixos, lípids:
arteriosclerosis, colesterol
- àcid úric: gota
- sucre: diabetis mellitus
- creatinina: malalties renals
- etc.
CALMANT/SEDANT
En teràpies de reumatisme. L'afegitó d'oxigen activat també
pot explicar l'acció de l'ozó en la ruptura del cercle viciós
dels dolors crònics de l'artrosi: dolor, contractura muscular,
poca circulació de la sang, hipoxia i acumulació de detritus,
degeneració dels teixits, més dolor, més contractura
i tumefacció. D'una manera similar a com actua l'acupuntura, la
millora de la circulació pròpia de l'ozó inverteix
el mecanisme: més oxigen, menys contractura... els cúmuls
tòxics des desfan, disminueix el dolor i la inflamació,
millora circulació i la lesió tendeix a minimitzar-se en
la mesura en que sigui reversible; en tant que la funció, que és
el que realment importa, es recupera en un grau molt més alt.
ACCIÓ INHIBIDORA DE LA FERMENTACIÓ
Estimula el metabolisme de l'oxigen, d'ací que les teràpies
pel càncer ja siguin inconcebibles, per a molts, sense l'aplicació
d'ozó.
EN QUINES MALALTIES ÉS ÚTIL LA TERAPIA
AMB OZÓ?
EN TOTES LES FORMES DE DESARREGALMENTS CIRCULATÒRIS
- perifèric: quan la sang no pot arribar als teixits, com passa
per exemple amb la claudicació intermitent o la cama del fumador,
amb la malaltia de Raynaud, les migranyes, etc.
- cerebral: estats abans i desprès d'una embòlia, malalties
degeneratives del cervell, l'esclerosi cerebral, etc.
- coronària: vasos coronaris, angina de pit, o després d'un
atac de cor.
INFECCIONS
L'ozó és més útil en aquelles infeccions invulnerables
als antibiòtics, com són les víriques, agudes i cròniques,
i els fongs. L'hepatitis, l'herpes, Epsein-Baar (mononucleosi infecciosa)
CÀNCER
MALALTIES DEL FETGE
Hepatitis de totes les lletres, cirròsi.
INFECCIONS DE REPETICIÓ
Cistitis. Bronquitis crònica
INFLAMACIONS CRÒNIQUES
Sinusitis, inflamació d' ovaris, bronquitis.
AL·LÈRGIES
Rinitis al·lèrgica.
MALALTIES DEL PULMÓ
Asma, enfisema, pneumònia per pneumocistis carinii.
INFECCIONS GINECOLÒGIQUES
Vaginitis i vulvovaginitis. Excés de flux o sequedat vaginal. Tricomonas
i càndides.
MALALTIES REUMÀTIQUES
Especialment apreciat en la poliartritis crònica.
TRASTORNS METABOLICS
Diabetis mellitus. També en alteracions del metabolisme dels greixos.
INSUFICIÈNCIA CARDÍACA, HIPERTENSIÓ ARTERIAL
També malalties renals
MALALTIES DE L´ESTÒMAC I BUDELLS
Gastritis, colitis ulcerosa, malaltia de Crohn, estrenyiment, diarrea
crònica, fisura i fístula anals.
MALATIES DE LA PELL
Neurodermitis, acné, psoriasis, cicatrius de la radioteràpia,
fongs i d'altres.
MALALTIES DEL CERVELL
També les malalties neurològiques i degeneratives del sistema
nerviós central, com la malaltia de Parkinson, o l´esclerosi
cerebral, a més de la malaltia d'Alzeimer en els seus inicis, s'han
beneficiat de la acció terapèutica de l'ozó.
MALALTIES DELS ORGANS DELS SENTITS
Els òrgans dels sentits, en especial el de la vista, són
molt sensibles a l'energia que desprèn l'oxigen naixent: a Cuba
es fa servir l'ozó per tractar malalties tan greus com la retinosis
pigmentaria, l'atròfia del nervi òptic, del glaucoma, així
com per les úlceres corneals i la hipoacúsia infantil.
TRASTORNS INMUNITARIS
Esclerosi múltiple, artritis reumatoidea, diabetis mellitus pipus
II, reaccions d'hipersensiblitat.
GERIATRIA
Pel desgast de l'edat. L'envelliment és un procés de mala
circulació i d'hipòxia. És especialment apreciat
el tractament O3/O2 per l'òrgan més sensible a la manca
de oxigen, el cervell.
REVITALITZACIÓ
En general, abans i després d'intervencions quirúrgiques
i convalescència.
PREVENCIÓ
En l'actualitat, l'ozó en petites quantitats es fa servir per conservar
la fruita, ja que impedeix el desenvolupament de bacteris i fongs.
QUÈ CAU FORA DE LES POSIBILITATS
DE LES TERÀPIES AMB OZÓ?
L'ozó no és una arma medicinal miraculosa. Si bé
és un procediment terapèutic que aconsegueix curacions on
altres teràpies han fallat, l'ozó no és un "cura-lo-todo".
L'ozó no transforma un octogenari en un adolescent, però
sí en un home actiu i positiu, com correspon a la seva edat biològica,
gràcies a l'elevació de la pressió parcial d'oxigen.
QUINS EFECTES SECUNDÀRIS PODEN
TENIR ELS TRACTAMENTS D'OZÓ?
Si en l'ozonoteràpia es segueixen les instruccions de l'art mèdic
- és a dir, una diagnòstic encertat i l'elecció del
mètode adient - els riscos i els efectes secundaris són
mínims, cent cops inferiors als procediments dels diagnòstics
rutinaris, com per exemple, les radiografies.
Existeix la possibilitat d'una reacció al·lèrgica,
tal com avui dia s'observa amb la majoria dels medicaments.
L'ozó és un oxidant potentíssim, i està clar
que una oxidació incontrolada pot ser destructiva pel cos. En mans
expertes i prudents, els riscos són escassos i, en general, lleus.
En cent anys, ni una defunció ha estat atribuida a un tractament
d'ozó.
De la mateixa manera, el seu subproducte, el que queda després
de realitzada l'aplicació, és beneficiós: l'oxigen.
Això és el que resta, en comptes dels efectes secundaris,
els mals menors als que ens té acostumats la farmacologia. Les
histories clíniques registren, com en el cas de la Medicina Tradicional
Xinesa, efectes colaterals que són saludables:
- augment de l'energia física
Major % d'energia, força muscular, tolerància a l'exercici,
flexibilitat, etc.
- augment de la capacitat intel·lectual
Concentració mental, memòria, actitud positiva, estabilitat
emocional.
- augment del vigor sexual
Potència sexual, durada de la erecció
- major resistència a les malalties comuns
El tractament d'ozó mereix una consideració
per tots aquells que donen prioritat als tractaments que no fan mal. Aquest
tractament s'acosta al remei ideal, que enllaça una gran efectivitat
a una quasi absoluta innocuïtat.
COM S'APLICA L'OZÓ?
L'ozó medicinal s'inclou en un flux de oxigen pur en una concentració
molt petita (99.95 parts d0oxigen per 0,05 parts d'ozó quan es
per ús intern). Hi ha una dosi òptima que és la que
aconsegueix la màxima efectivitat.
Hi ha diferents maneres de dur l'oxigen activat al lloc on és
necessari. Les formes més usuals són:
- aplicació directa a la pell per mitjà d'una bossa
de plàstic: cas de les gangrenes i cremades.
- injecció subcutànea (sota la pell): cel·lulitis.
- injecció intramuscular (a las natges): dolors reumàtics.
- petita autohemoteràpia: s'extreu al pacient una petita
quantitat de sang -normalment uns 10cc.-, s'ozonifica i es torna a injectar
immediatament via intramuscular. S'aconsegueix així una mena d'autovacuna
provinent de les pròpies cèl·lules. Molt utilitzada
pel tractament de càncer.
- autohemoteràpia major: coneguda també com "depuració
de la sang". S'extreuen de 50 a 150cc. de sang que, després
d'ozonificarla, es torna a injectar a la vena. És el mètode
d'aplicació més corrent en cas de malalties greus, com l'artritis,
l'herpes, el càncer i les malalties cardíaques.
- injecció endovenosa: Té un efecte més potent
que la autohemoterapia major. Ha de ser efectuada molt lentament.
- injecció intraarterial (en l'artèria inguinal):
en casos d'obstrucció del flux sanguini al llarg de la artèria.
És un mètode escassament practicat.
- injecció intraarticular (en les articulacions malaltes
directament).
- oli d'oliva ozonificat: per aplicar sobre la pell, per exemple als peus
d'atleta o infeccions vaginals, a les nafres, la gingivitis, les hemorroides,
les fístules, etc.
- aigua ozonificada: per rentar ferides i cremades. Els dentistes
l'utilitzen com a desinfectant. Internament per tractar trastorns gàstrics
i intestinals.
- insuflació del budell: És la forma més antiga
d'administració interna: es va començar a practicar cap
als anys 30. L'ozó es absorbit per la mucosa intestinal i bona
part arriba directament al fetge, i l'ajuda en la seva tasca de desintoxicació.
És la via d'elecció en el tractament de la colitis ulcerosa
i altres trastorns intestinals.
- inhalació. L'ozó és massa fort pel delicat
endoteli del pulmó. Per això no pot ser inhalat. Per sort,
la seva forta olor avisa molt abans que arribi a concentracions que poden
ser perjudicials.
El terapeuta decidirà en cada cas quina és la forma d'aplicació
més adequada.
QUAN ÉS MILLOR PRESCINDIR DE
L´OZONOTERÀPIA?
Contraindicacions:
- pacients amb hiperfunció de la tiroides.
- hemofilia.
- al·lèrgics a l'ozó.
- hemorràgies recents.
- malalts tractats amb anticoagulant (sintrom).
COM FUNCIONA L'OZÓ?
En general, la seva eficàcia, tant en les malalties infeccioses
com en les malalties degeneratives, es deu a quelcom més que a
l'oxigenació. L'aplicació d'ozó és quelcom
més que una bona oxigenació de la sang: oxigenant la sang
no s'aconsegueixen ni de bon tros els mateixos resultats. Una explicació
prou plausible del seu funcionament la podem deduir de la manera com el
generador aconsegueix formar ozó a partir d'oxigen: fa passar l'oxigen
a través d'un arc voltaic; de la mateixa manera que a la natura
és el llampec, l'energia del llamp, el que produeix l'ozó.
L'ozó és molt inestable, no es manté més d'uns
minuts, sobretot en ambients humits, i es transforma en oxigen: l'energia
ni es crea ni es destrueix, només es transforma. Què passa
doncs amb l'energia de l'arc voltaic? No serà aquesta energia la
responsable de la potent acció terapèutica de l'ozó
sobre l'organisme?
ON ES POT REALITZAR L´OZONOTERÀPIA?
N'hi ha prou amb tenir una màquina que produeixi ozó,
però tot i ser molt simple, la manipulació de l'ozó
requereix tenir cura de les concentracions, les quantitats i de les vies
d'administració: això és la base.
La terapèutica amb ozó pot potenciar-se, a més, per
un canvi del règim de vida, en especial de la dietètica.
En els casos de malalties greus, és molt convenient un règim
a base de vegetals crus, fruites i fruits secs, així com recórrer
a mesures higienistes tendents a afavorir l'eliminació de les toxines
i la depuració de la sang.
La terapèutica amb ozó es complementa especialment bé
amb l'acupuntura energètica. És a dir, l'ozó actua
millor en un organisme equilibrat energèticament, i l'acció
de l'acupuntura es potencia després de l'administració d'ozó.
Si bé molts cops pot semblar que l'acupuntura dóna energia,
el que realment fa es eliminar els impediments que fan que aquesta circuli.
L'aplicació d'ozó suposa un extra d'energia que facilita
la seva acció equilibradora.
Si bé els tractaments d'oxigen i ozó són poc coneguts
entre nosaltres, és un procediment emprat des fa molts anys a Alemanya,
on 8000 terapeutes l'apliquen regularment en clíniques i dispensaris
i uns altres 7000 subministren oxigen activat als seus pacients en la
resta d'Europa, especialment a Àustria i Itàlia. Cuba i
Rússia, països amb uns serveis de salut poc influïts
pel mercantilisme de la indústria de la malaltia, recorren als
tractaments d'ozó també en medis hospitalaris com a millor
opció per a bona part de les malalties abans esmentades, els resultats
dels quals estan recollits en una extensa bibliografia.
|