Els símptomes de l'osteoporosi són el dolor, la pèrdua d'alçada per l'aplanament de les vertebres, la deformació de la columna vertebral i la possibilitat de fractures espontànies (normalment del maluc o del canell) o amb traumatismes mínims. Les radiografies no la detecten fins que ja s'ha perdut una tercera part de la massa òssia. Des fa uns pocs anys, la densiometria permet seguir la evolució de la descalcificació. Però això no li resta importància a la prevenció.
Està clar que quan s'arriba a aquest punt ja és massa tard, i que l'osteoporosi cal prevenir-la molt abans de que es diagnostiqui. L'osteoporosi forma part del procés d'envelliment: no és una malaltia sinó l'acceleració d'un procés normal, que en gran part pot evitar-se amb un estil de vida sa.

Prevenció natural: salut i bons aliments.

El calci es troba ben distribuït per la natura, en mengem amb les verdures de fulla verda: les bledes, la carxofa, la col, el bròquil, els creixems, els espàrrecs; també en els fruits secs: ametlles, avellanes, nous, panses, figues seques, pistatxos, i en el formatge i el iogurt. Si es fa sopa amb ossos, una punta de vinagre ajuda a dissoldre el calci. També en peixos com el salmó i les sardines; i, sobretot, en les algues, els naps, el tofu. Entre les plantes medicinals, el trobem en la cua de cavall (junt amb silici, potassi i manganès) i en l'ortiga (amb potassi, magnesi, ferro, silici)

Però el problema de l'osteoporosi no és tant la ingesta com l'absorció i la assimilació, que el calci es dipositi en els ossos. És a dir, que depèn de la vitalitat de l'organisme.
La prevenció passa sobretot per fer exercici, ja que augmenta la massa òssia. La universitat de Stanford va examinar un grup de corredors de fons, homes i dones, i va veure que tenien al voltant d'un 40% més de massa òssia que els que no corrien. Caminar ajuda a regenerar els ossos.
També prendre el sol, tal com fan els vells als bancs públics o a l'eixida de casa seva. La vida a l'aire lliure dóna molta energia.

L'aspecte més descuidat de la prevenció de l'osteoporosi és el de frenar l'eliminació del calci. Per a això convé:
- Menjar poca carn, ja que les proteïnes augmenten l'excreció del calci.
- Prendre poca sal: amb el sodi també s'elimina calci, i provoca que les paratiroides treguin el calci dels ossos a fi de restablir el nivell sanguini.

Quan l'osteoporosi ja està instaurada, el problema fonamental és el dolor: trencar el cercle viciós, ja que el dolor força a la immobilitat i la immobilitat accelera l'osteoporosi. Per tractar el dolor cal recórrer a medicines suaus i deixar calmants i cirurgia per als casos extrems.
El tractament general consisteix en augmentar la vitalitat, amb un estil de vida sa, tònics i tractaments mèdics específics.

El tractament farmacològic comú és el següent:

- Remineralitzant: calci, fluor, silici, vitamina D, etc. Els suplements de calci són convenients en èpoques de pèrdues intenses, com en l'embaràs, la lactància i en casos d'immobilització prolongada.
- Calcitonina: de primer moment va semblar que era la solució, però l'acció estimulant de la regeneració del teixit ossi d'aquesta hormona només ha resultat d'alguna utilitat durant els primers quinze dies desprès d'una fractura patològica.
- Estrogens: per l'osteoporosi post-menopausica. S'han de prendre tota la vida, al menys fins els setanta anys, ja que l'efecte es perd de seguida i es sospita que aquesta medicació afavoreix el càncer de matriu. Com els efectes secundaris són importants, cal valorar ben bé els beneficis i els perjudicis.