"Un traginer menjava pa e ceba, dementre que son mul menjava la civada; aquell traginer era magre e descolorit e son mul era gras. Lo canonge dix al traginer per què pensava millor en el mul que en sa persona, e lo traginer dix que el mul no podria portar lo feix sense el compliment de la civada e que ell podia plixar ab pa e ab ceba".

Així es refereix Llull en el Blanquerna a un dels cereals menys coneguts i emprats entre nosaltres. Sí, en canvi, forma part de la dieta dels països nòrdics, on sempre s'han valorat les seves grans propietats nutritives (servit tradicionalment amb el conegut porridge o el muesli). "La civada torna els homes de ferro" diu un refrany alemany.

La civada destaca pel seu alt contingut en proteïnes amb un alt nombre d'aminoàcids, lípids o greixos vegetals, hidrats de carbó, vitamines, minerals i oligoelements.
És el cereal més complet, ja que és el que conté la major quantitat d'aquests elements i és, a més, fàcil de digerir. És, doncs, una important font d'energia que augmenta el rendiment, tan físic com intel·lectual, i equilibra l'organisme.
És, sens dubte, un aliment de primera, però alhora és també un remei extraordinari per a tot tipus de malalties. Tant és així, que durant segles la medicina tradicional la prescribia per al restabliment del sistema nerviós en tota mena de desequilibris: és un cereal nutritiu i tonificant, molt útil per a combatre la depressió i la debilitat en general relacionada amb el sistema nerviós.

És eficaç, doncs, per als trastorns psicològics i emocionals com l'ansietat, el nerviosisme, l'estrès o el decaïment, però també és un cereal beneficiós en un gran ventall de trastorns comuns; la ingestió habitual de civada ajuda a resoldre problemes de l'aparell digestiu, com l'acidesa, les ulceres d'estómac, la falta de gana o l'estrenyiment. Protegeix de la descalcificació del ossos, de les caries i té un efecte regulador del metabolisme que regula el colesterol, la hipertensió i la diabetis.
Bona prova d'aquesta acció equilibradora és el seu efecte regulador del metabolisme. Tot aquell que necessiti aprimar, trobarà en la civada un aliment complet que, alhora que aporta molts elements necessaris per a una dieta sana, ajuda a desfer-se dels quilos sobrants. Encara que pugui semblar paradoxal, també és útil per a aquells que vulguin engreixar-se i recuperar el seu pes normal.
La ingestió habitual de civada pot funcionar com a sistema preventiu per a moltes malalties. També es pot seguir un règim de civada que consisteix en alimentar-se exclusivament d'aquest cereal (o barrejat amb algunes verdures per a donar una mica de sabor) durant un període de tres a set dies, cuinada o crua (en flocs), en forma de cremes, sopes, brou... És un règim depuratiu que ajudarà a restablir l'organisme en cas de trastorns com els ja descrits.

Atès que és el més complet de tots els cereals, és molt recomanable durant l'embaràs i la lactància, així com per la dieta dels infants i de la gent gran. La civada com a ingredient principal en l'alimentació del convalescent l'ajudarà a una recuperació ràpida i duradora. És, en definitiva, molt útil en aquelles etapes de la vida en que es requereix una aportació extraordinària d'energia i vitalitat.

FORMES DE PREPARACIÓ

Les formes tradicionals de preparació de la civada són el muesli o porriadge i la sopa o crema. De tota manera. Però també es pot introduir a la cuina en els mateixos plats que l'arròs o afegir a les amanides, etc.
Es pot trobar en gra integral (que es prepara com l'arròs integral, amb una bona estona de cocció), en farina (es es pot emprar en els mateixos casos que la farinade blat: per pastissos, arrebossats, galetes, etc.), en flocs, en salvat i en llet.

El floc es cuina en menys cinc minuts, el gra, en canvi, s'haurà de bullir durant uns tres quarts o bé deixar en remull unes hores, bullir-lo un quart i deixar que reposi a la mateixa aigua fins que s'obri del tot. La llet es pot fer servir en els mateixes ocasiones que la de vaca o soja: per fer batuts o per prendre-la sola amb l'esmorzar o abans d'anar a dormir.

Esmorzars:
-Per al muesli, el més habitual és emprar la civada en flocs crus, que caldrà deixar en remull tota la nit (encara que també es poden bullir durant tres minuts) i barrejar-los amb fruita (sencera o ratllada), iogurt, fruits secs, mel...
-El tradicional porridge es prepara bullint els flocs amb llet durant deu minuts i afegint-hi una culleradeta de mel. Es pod barrejar amb ells mateixos ingredients que el muesli.

Cremes o sopes:
-Per a preparar crema de civada, es pot fer o amb el cereal exclusivament o juntament amb verdures. Un sofregit de ceba li donarà una mica de gust, i aleshores, s'afegeixen els flocs (si és en gra, s'haurà d'haver cuit prèviament), una mica de sal i quan siguin cuits triturar-ho tot. De la mateixa manera, abans de tirar-hi la civada es poden coure (carabassó, porros, espinacs, pastenaga, etc.) i quan siguin gairebé fetes afegir-hi els flocs. Al final, també si pot posar un raig de llet (de vaca o de soja).

-Per a la sopa, caldrà preparar un brou vegetal de pastanaga, api, col i porro i afegir-hi la civada, quan sigui cuita, triturar-ho tot i passar-ho pel colador xinès.
Una altra opció és triturar les verdures amb el brou (sense que quedi espès) i afegir-hi la civada després, perquè quedi sencera. La civada es pot afegir a tota mena de sopes: de romaní, de ceba, d'all, etc.

També es pot fer servir en altres plats com a ingredient principal: paelles (substituint l'arròs), croquetes, crêps, etc.

LA CIVADA I LA PELL

Avui dia, al mercat es poden trobar molts productes per a la higiene i la cosmètica que diuen contenir extracte de civada. Per a beneficiar-se de totes les propietats d'aquest cereal, cal comprovar que els preparats siguin el més naturals possible i assegurar-se que en continguin al menys d'un 2 a un 5%.
La proliferació de productes amb civada posa de manifest les seves grans propietats dermatològiques; és un ingredient que proporciona hidratació alhora que neteja i protegeix.
La utilització de sabons i cremes de civada suavitza les irritacions de la pell i forma una partícula protectora que evita la deshidratació. És molt recomanable per tots aquells amb intolerància a la cosmètica de laboratori, per als nens i per a persones amb la pell sensible.
També és útil en trastorns dermatològics com les irritacions cutànies dels bebès, l'acne dels adolescents, la pell resseca de la gent gran, les taques, estries o irritacions...
Així mateix, es pot aplicar en cas de cremades del sol, per a protegir la pell del fred, en picades d'insecte, i en pells al·lèrgiques.

Els banys d'aigua de civada són útil per a qualsevol irritació, picor o al·lèrgia, per la pell castigada per l'excés de sol o simplement per suavitzar, hidratar i tonificar la pell. L'elaboració és molt senzilla: Es posen 100 grms de farina de civada mòlta en una bosseta de tela i es bull en una cassola amb un litre d'aigua durant uns deu minuts. El líquid espès i blanquinós és el que s'afegeix a l'aigua del bany, juntament amb una infusió de camamilla en cas de pell enrogida o irritada. L'aigua que resta en bullir la civada en gra també és pot aprofitar i fer servir per al bany.

Localment, també es pot aplicar una màscara de civada, ideal per a descongestionar el cutis irritat, excessivament sec o per a pells sensibles. S'elabora barrejant dues cullerades soperes de farina de civada amb la quantitat necessària de tònic , aigua de roses, de til·la o camamilla per a que quedi una massa fina i consistent. S'aplica durant uns 15 minuts i es retira suaument amb aigua tèbia.