Res no és mesquí
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s'ullprèn
i té delit del bany:
que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.

Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l'onada del mar sempre riu,
Primavera d'hivern - Primavera d'istiu.
I tot és Primavera:
i tota fulla verda eternament.

Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l'heu demanada.
I si l'heu demanada us dissimula un clot
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.

Res no és mesquí
perquè la cançó canta en cada bri de cosa
-Avui demà i ahir
s'esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit

JOAN SALVAT-PAPASSEIT ( 1894-1924)

Poeta català de formació autodidacta, fou redactor de la revista anarquitzant "Los Miserables" i de "Justícia social" on hi escrivia en Castellà. Participà en revistes catalanes de curta durada. L'actitud inicial de revolta social es duta al camp de la poesia, dominada pel Noucentisme, moviment del qual Salvat no hi va participar. Oposa sinceritat a artifici, ètica a estètica. Participà del moviment avantguardista. El final de la seva vida està marcada per una llarga malaltia que el dura a expressar-se a través d'una poesia vitalista, rica d'instint i de vivències, com aquesta que acabeu de llegir.